Wheelock Chapter 26 Sententiae Antiquae
-
Senectūs est loquācior.
-
Tua cōnsilia omnia nōbīs clāriōra sunt quam lūx.
-
Quaedam remedia graviōra sunt quam ipsa perīcula.
-
Eō diē virōs fortissimōs atque amantissimōs reī pūblicae ad mē vocāvī.
-
Quī imperia libēns accēpit, artem acerbissimam servitūtis vītat.
-
Iūcundissima dōna, ut āiunt, semper sunt ea quae auctor ipse cāra facit.
-
Beātus sapiēnsque vir forum vītat et superba līmina potentiōrum cīvium.
-
Quid est turpius quam ab aliquō illūdī?
-
Quid enim est stultius quam incerta prō certīs habēre, falsa prō vērīs?
-
Saepe mihi dīcis, cārissime amīce: " Scrībe aliquid magnum, dēsidiōsissimus homō es."
-
Verba currunt; at manus notāriī est velōcior illīs; nōn lingua mea, sed manus eius, labōrem perfēcit.
-
Multī putant rēs bellicās graviōrēs esse quam rēs urbānās; sed haec sententia mūtanda est, nam multae rēs urbānae sunt graviōrēs clāriōrēsque quam bellicae.
-
Invitātus ad cēnam, manū sinistrā lintea neglegentiōrum sustulī. Hoc salsum esse putās? Rēs sordidissima est! Itaque mihi linteum remitte.